Les especificacions de selecció del transformador fan referència a una sèrie d'estàndards tècnics i directrius d'operació que s'han de seguir a l'hora de seleccionar un transformador per assegurar-se que compleix les necessitats de les aplicacions reals. La selecció del transformador requereix la consideració de múltiples factors, com ara el nivell de tensió, la capacitat, les característiques de càrrega, les condicions ambientals, els requisits d'eficiència i el cost. Les següents són les principals especificacions per a la selecció del transformador:
Nivell de tensió: les tensions d'entrada i sortida del transformador han de coincidir amb el nivell de tensió de la xarxa elèctrica o de l'equip que s'utilitza. Per exemple, l'energia industrial requereix normalment un transformador de 10 kV/0,4 kV, mentre que la transmissió d'alta tensió pot requerir un transformador de 110 kV o 220 kV.
Selecció de la capacitat: la capacitat del transformador s'ha de determinar en funció de la demanda de càrrega màxima, alhora que tenint en compte les possibles necessitats d'expansió futures. En general, la capacitat nominal del transformador ha de ser lleugerament més gran que la càrrega real màxima per evitar una sobrecàrrega.
Característiques de la càrrega: els diferents tipus de càrregues (com ara càrregues resistives, inductives o capacitives) tenen requisits de rendiment diferents per als transformadors. Per exemple, les càrregues inductives poden conduir a un factor de potència reduït, la qual cosa requereix la selecció d'un transformador amb una impedància de curt-circuit més alta.
Condicions ambientals: l'entorn de funcionament d'un transformador (com la temperatura, la humitat i l'altitud) afecta el seu rendiment i vida útil. En zones d'-humitat o d'alta-altitud, poden ser necessaris transformadors especialment dissenyats, com ara transformadors de tipus-sec o d'alt-altitud.
Requisits d'eficiència: els transformadors d'alta-eficiència poden reduir els costos operatius, però la inversió inicial és més alta. En funció del temps de funcionament real i dels costos d'electricitat, es poden seleccionar transformadors de diferents nivells d'eficiència, com ara el nivell 1 o el nivell 2 d'eficiència.
Mètodes de refrigeració: els mètodes de refrigeració dels transformadors inclouen el tipus immers en oli-, el tipus-sec i l'aïllament de gas-. Els transformadors immersos en oli-són adequats per a aplicacions de gran-capacitat i alt-tensió, mentre que els transformadors de tipus-sec són més adequats per a ubicacions amb requisits elevats de protecció contra incendis.
Capacitat de curt-circuits: un transformador ha de tenir una capacitat de resistència a curt-circuits suficient per fer front a errors de curt-circuits a la xarxa elèctrica. La impedància de curt-circuit és un paràmetre important per mesurar la capacitat de curt-circuit d'un transformador.
Classe d'aïllament: la classe d'aïllament d'un transformador determina la seva tensió de suport i la seva vida útil. Les classes d'aïllament habituals inclouen la classe A, la classe B, la classe F i la classe H, amb l'aïllament de classe H amb la resistència a la temperatura més alta.
